Ves al contingut principal

Entrades

Destacats

Quan el temps s'esmuny maníac

Entretant el temps s'esmuny maníac, el subjecte aprecia com un suau tacte concatenat el reguitzell de pensaments desordenats que la seua ment provoca. El desordre no suposa cap desori, puix esdevé com un fet consuetudinari. Habitual. Quan ell vol desordenar, l'ordre s'imposa. El raciocini actua com un agent furiós que no permet actuar amb llibertat el subjecte. Tanmateix, moltes voltes la irracionalitat d'algun fet casual porta el subjecte cap a un tibant estira-i-arronsa efectiu que domina els sentits primers. Llavors, s'elimina de cop l'ordre i la llibertat més pura mesura la freqüència casual de connexions neuronals. El temps, entretant, segueix esmunyint-se ara objecte abstracte i casual. A la fi, el resultat de tot plegat s'esllavissa davant un fet real, objectiu que trasbalsa el subjecte. Ocularment la realitat ha guanyat la partida. El subjecte davant aquest esdeveniment real, palpable tracta de reaccionar amb audàcia, encara que els sentits el porte…

Entrades més recents

Una missiva per a tu

TAL VOLTA EL REPTE PAGA LA PENA

UNA VERITAT QUE ENS FARÀ LLIURES

L'ELOQÜÈNCIA DE LA BREVETAT

A reveure, histrionisme desesperat!!!

Pleonasme patricida

La breu deliqüescència de l'impertinent pas del temps

ESSÈNCIA EVIDENT

El somni cura l'elegia