Ves al contingut principal

Entrades

Destacats

TAL VOLTA EL REPTE PAGA LA PENA

ulls observant la utopia: la fulla gràcil del seu contorn... camine trencant l'alè i l'asfalt fent tentines quan la realitat canta avorrida el recuperat dístic del cansament tanmateix és segur el premi: un bocí d'elegància que el sospir endura amb seguretat el meu pas es referma la vida és el cant del caminant no és fàcil la tenacitat però segura la voluntat
el rellotge ara es trenca en segons impossibles vacus l'infinit és comparat amb la imatge encara que no envege cap insinuació de la fatuïtat la melodia del present és voluble: entre utopia o extenuació elegesc hedonisme en partícules palpables o sexe sense embats i la llibertat d'esforçar-me
no dic la remor d'aquest instant recorde el present de la destinació pròxima parada: Eternitat a l'andana veig tot allò que encara resta baguls farcits de tot allò desdenyable seguesc el camí... i torne a l'ara: inoportú cabut repetitiu
però a la butxaca em trobe un bitllet d'anada a la utopia faig un gest …

Entrades més recents

UNA VERITAT QUE ENS FARÀ LLIURES

L'ELOQÜÈNCIA DE LA BREVETAT

A reveure, histrionisme desesperat!!!

Pleonasme patricida

La breu deliqüescència de l'impertinent pas del temps

ESSÈNCIA EVIDENT

El somni cura l'elegia

La feblesa del rapsoda