el trencadís

encara espere el trencadís sentimental a la volta d'una lluna desordenada d'atrotinats desigs carnals
no desdenye l'après encara que cabut obstinat descarnat
a la millor el destí té un camí laberíntic per a mi
em fot la sumptuositat el desori l'atzarositat
demane palpabil·litat creure que allò que faig és servible per i per a tu
el rapsoda canta la paraula feta puresa verificabilitat atrotinament
encara que el destí siga capriciós advoque per ell
si vol uneix sense impaciència ni desdeny
tac tac les manilles acreixen el desig
el poeta quan estima no recela el seu sentiment el regala a cada ullada de clar de lluna
l'espenca pacient en cada paraula que imagina
no és debades que el que recorre les seues venes té el nom de qui estima
a més una vegada gravat el que desitja no el desarma amb futilitats temporals
l'aguarda en receptacles de sumptuosa senzillesa
com el platí d'una sageta tan pur com el que l'ha ferit

en fi no deixe per impossibilitat allò real -és clar!-